L'origen botànic de la pastanaga es localitza a l'Àsia menor, a l'actual Iran. Va ser cultivada i apreciada per les cultures mediterrànies des d'antic. A l'antiga Grècia ja la coneixien i l'apreciaven molt per les seves propietats medicinals. Les actuals varietats de color taronja i forma cònica van ser introduïdes pels àrabs a la península ibèrica cap al segle XII. Durant els segles XIV i XV es van estendre a la resta d'Europa.
Se li suposen propietats terapèutiques contra l'asma, el nerviossisme i algunes alteracions de la pell.
La pastanaga es pot menjar crua en amanides o cuita, acompanyant carns o peixos. Les pastanagues collides joves són més dolces i tendres per consumir en amanides.